Ànima artista, poeta, caçadora de colors...

diumenge, 17 d’abril del 2011

Aigua ploguda al meu desert.

Aigua ploguda al meu desert,
que el torna verd
i hi desvetlla un oasi:
fas florir el cactus més esquerp,
li treus la flor més bella,
el setembre més dolç,
el somriure més gran.
Encara que trepitgi
el pedregar més àrid
no em sagnaran els peus:
ets estel i m'acompanyes.
Tu m'enlaires, em fas llum,
em fas lleugera, em dones ales,
em tornes foc i flama.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada