Aigua ploguda al meu desert.

Aigua ploguda al meu desert,
que el torna verd
i hi desvetlla un oasi:
fas florir el cactus més esquerp,
li treus la flor més bella,
el setembre més dolç,
el somriure més gran.
Encara que trepitgi
el pedregar més àrid
no em sagnaran els peus:
ets estel i m'acompanyes.
Tu m'enlaires, em fas llum,
em fas lleugera, em dones ales,
em tornes foc i flama.

Cercle

Com més et sé més em plaus,
com més em plaus més et vull,
com més et vull més t'estimo,
com més t'estimo més et sé,
com més et sé més em plaus.

Si diuen que hem de morir

Si diuen que hem de morir
pren-me, amor,
tant com vulguis.

Si el món un jorn ha de finir
fes-me eterna,
tant com puguis.

Fes-t’hi amb mi, si em fas teva.
fem-nos-hi
tant com ens plagui.

Estimem-nos, amor meu!
Fem-nos eterns
l’un amb l’altre.

2008

(c)-Isabel de Yzaguirre, 2011.

Selene lluny del Sol

Selene lluny del Sol
esdevé erma,
poua la pena al cor
de nits eternes.

21 de febrer de 2011