en un mar gran de solitud.
La meva veu no té ressons
ni cap al nord ni vers el sud.
Al brau silenci m’he avesat:
tan sols el trenquen tempestes
que esmicolen el mirall
en mils ones feréstegues.
Vaig i vinc als seus embats
i els seus corrents m’arrosseguen
vers les Illes dels Desigs
on el que em manca em corseca.
Segueixo mirant enllà
i examino els horitzons
tot cercant-hi terra ferma
que no esdevingui miratge,
que hi pogués ancorar jo.
2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada